Ernest Lluch i Martín

(Vilassar de Mar, 21/1/1937 - Barcelona, 21/11/2000)

La seva vida compromesa en la defensa de les llibertats va ser precoç. Quan era un jove estudiant es va sumar a l’oposició democràtica al franquisme esdevenint el representant democràtic dels alumnes de la Facultat d’Econòmiques. Ja com ajudant del catedràtic Fabià Estapé, fou expulsat de la Universitat de Barcelona per la seva significació política. Durant la dictadura fou detingut diverses vegades per participar en moviments socials i polítics contra el règim. El seu activisme continuà a València, on fou vice-degà de la Facultat d’Econòmiques i fundador del Partit Socialista del País Valencià. Mort Franco continuà amb el seu compromís militant i tornà a Catalunya el 1977 on va ser elegit diputat per Girona amb la coalició “Socialistes de Catalunya”, del qual el 1980 en fou portantveu en el Congrés dels Diputats. El 1982 formà part del govern socialista com a Ministre de Sanitat i Consum, des del qual i fins a 1986, enfrontat als sectors més conservadors del món sanitari, va generalitzar la cobertura sanitària estatal i va crear el departament dels drets del consumidor, per primera vegada a Espanya.

Deixant la política professional va concentrar la seva activitat principal a la universitat, a la docència i investigació. El 1986 va guanyar la càtedra de Doctrines econòmiques de la Universitat de Barcelona i entre 1989 i 1995 fou rector de la Universitat Menéndez i Pelayo que rellançà a una nova etapa d’activitat i presència. Paral·lelament a una permanent acció pública com a articulista, tertulià i comentarista polític, continuà amb els seus treballs minuciosos i erudits especialment d’història i pensament econòmic. Fruit d’aquestes recerques ens deixà just acabades dues obres sobre el segle XVIII que, essent històriques, tenien una connexió directa sobre els problemes dels nostres dies. Era un coneixedor profund de la qüestió nacional catalana i per això s’interessà tant pel País Valencià i, el darrers anys per Euskadi. S’enamorà talment del País Basc, on hi posà pis i hi passava temporades. Estudià a fons el problema basc i es comprometé una i altra vegada a favor d’Euskadi, la seva identitat i la seva cultura, contra els violents i a favor del diàleg, cercant camins constitucionals per resoldre els problemes. I fou per aquestes idees que el van matar.

Centre Ernest Lluch

Concert en record d'Ernest Lluch a l'Auditori (01/05/02)

Ernest Lluch va ser rector de la UIMP entre 1989 i 1995. En aquest període el Centre universitari de Barcelona es va consolidar. El suport que li va donar el rector Lluch va ser vital per al funcionament del CUIMPB. Per això l'any 2001, en homenatge a qui en va ser l'impulsor, el Centre es va passar a anomenar CUIMPB- Centre Ernest Lluch.

D'aleshores ençà algunes activitats acadèmiques segueixen les disciplines que va estudiar Ernest Lluch, es realitzen activitats -especialment al voltant de la música- i es treballa en la recopilació de la seva obra.

El Centre es va inaugurar el 28 de juny de l'any 2001 amb un acte al qual van assistir com a conferenciants el pare Miquel Batllori, S. J., i el professor d'Història i Institucions Econòmiques de la Universitat de València Salvador Almenar.